Joanot Martorell

Joanot Martorell

dimecres, 13 de gener de 2016

Jordi d'Alterràs

Jordi d'Alterràs aclucava els ulls mentre, poc a poc, anava traient la sageta del buirac que li penjava del cinturó, i la col·locava amb cura a l'arc. Tenia fixada la pressa. Un cérvol enorme, preciós, del qual, i passat per assecat, obtindria carn per a més d'un més.

I així, quan ja tenia l'ull tancat, la fletxa col·locada i l'arc tensat, el cérvol va girar el cap i, en una mil·lèsima de segon, va escapar, mentre que Jordi, maleint a tots els déus, tornava a guardar la sageta al buirac, i començava a córrer darrere del cérvol. Era estrany, però. Jordi estava convençut que no l'havia vist. Alguna cosa havia d'haver espantat l'animal, i ell no era...

Mentre la seua capa verda tallava l'aire rere ell, amb una velocitat sorprenent per a un home qualsevol, Jordi es va adonar del què havia passat. Mentre corria rere el cérvol, l'aire havia començat a enterbolir-se. El vent havia començat a bufar fort, però a intervals, i una ferum a sofre ho impregnava tot. I va ser aleshores quan es va adonar, i ho va vore. Tot el bosc havia quedat a l'ombra, i quan Jordi va alçar el cap, va divisar clarament el ventre d'un gran drac que volava molt baix, respirant agitadament, cobrint tota l'atmosfera de fum i sofre. 

Jordi, entre astorat i curiós, va decidir vèncer la por inicial al drac, i va començar a córrer rere ell, per veure on el portava. I no va haver de córrer molt: el bosc es va acabar ben prompte i, després de travessar uns menuts turons, va divisar l'alqueria de Benifaraig, amb el drac agitant les ales sobre ella, exhalant foc a l'aire, irat.

Des del turó més allunyat del poble, Jordi podia escoltar els arrabassadors crits de la gent del llogaret. Va descansar un moment, i va reprendre la carrera al poble però, quan ja estava al mig de la plana, a punt de creuar el riu que el separava de l'alqueria, el drac es va llençar en picat sobre el poble. Jordi va contenir la respiració, esperant que d'un moment a un altre, tot el poble esclatara en flames, com una gran i macabra falla. Probablement els segons més llargs de la vida del jove.

Maria Simó, Llorenç Gracia, Marc Martorell, Laia Francés. IES Joanot Martorell de València, 2015/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada